El 21 i 22 de desembre passat es va celebrar a la localitat de Campdevànol la Supercopa de Catalunya. 

La competició femenina va ser d'allò més competida i emocionant. A les semifinals on el Futsal Vic-Calldetenes va superar a l'EFS Ripoll per 5 a 2 i el CFS Olímpic Argentona va guanyar 2 a 0 al CFS Montsant.

A la final les maresmenques van superar a les d'Osona per 5 a 2 i van guanyar merescudament el títol.

Aprofitem per a rememorar aquesta fita parlant amb l'Iu Claus (IC), l'entrenador, i la Marta Páez (MP), la capitana i portera menys golejada de la Supercopa.

 1. Què va suposar conquerir la Supercopa d'aquesta temporada?

       IC: "Va ser una gran alegria i el colofó final a la gran temporada anterior que havíem fet."

       MP: "Per a nosaltres va ser un premi a tot el treball  i esforç durant  el primer tram de la temporada. I sobretot després de guanyar a rivals tant forts, com el Montsant i el Vic"

      2. Quin moment va ser clau per a decantar la final al vostre favor?

      IC: "En el desenvolupament tant de la semifinal com de la final ens vam poder imposar clarament fent el nostre joc i assolir el títol desitjat."

     MP: "El moment va ser quan vam aconseguir  guanyar la semifinal. Ens va donar ales per confiar  en què la podíem  guanyar. I vam sortir  a jugar la final convençudes de què sí,  sortint molt serioses  i concentrades. Cosa q va ser fundamental per conquerir  la Supercopa. Vam demostrar ser un EQUIP. Encara que sempre jugar contra un equip com el Vic no és gens fàcil ja què és un gran equip."

      3. Recordes alguna anècdota de la celebració del títol?

      IC: "No em podria quedar només amb un detall d’ella, en general tota la celebració va ser molt emotiva i especial."

     MP: "Anècdota no sabria  dir-te, sempre fa molta il·lusió, aixecar una copa, així que s'agraeixen les oportunitats què ens dona aquesta Federació 😉. I perquè era hivern sinó el mister va a la dutxa jajaja!! Però sí que penso que és un gran mèrit, sent l' equip, penso, que té la mitjana d'edat més alta. Poder guanyar la Supercopa contra equips més joves, és un  orgull per a nosaltres com a equip. I no només  això,  sinó  poder lluitar fins al final per més títols, no és gens fàcil. Però som un gran equip i ens fa ser més fortes. I juntament amb nostre mister (Iu) i la nostra delegada (Anna) parts molt importants per a nosaltres. SEMPRE ORGULLOSA DEL MEU EQUIP."

Issam El Bakkali, jugador del CFS La Garriga, es va proclamar amb els seus companys campió de la Copa Catalunya. 

Aquí teniu l'entrevista que ens ha facilitat:

1. Què suposa aquest nou títol pel CFS La Garriga?

La veritat és que aquest títol és molt especial per a nosaltres. Som un club petit, però amb molt de cor. Aquesta Copa Catalunya representa l’esforç de tot un any de feina, sacrificis, lesions, entrenaments intensos i sobretot molta il·lusió.

El més bonic és que l’afició que ens ha acompanyat en tot moment està formada majoritàriament per les nostres famílies, els amics, la gent de La Garriga… i compartir aquest èxit amb ells és un somni fet realitat. Aquest títol és seu tant com nostre.

2. Explica’ns sobre tu. Quin és el teu paper a l’equip? I quines sensacions vas tenir podent jugar la fase final com a locals?

Jo jugo de pivot, una posició que em permet generar joc des del davant, aguantar la pilota, crear espais i ajudar als companys a finalitzar les jugades. A part del que passa a la pista, també intento aportar energia i unitat dins el vestidor.

Jugar la fase final a casa va ser espectacular. Tenir la nostra gent cridant, animant, vivint cada acció… et dona una empenta extra. Ens vam sentir molt orgullosos de poder defensar els nostres colors al pavelló de casa. Sense cap dubte, això ens va ajudar a donar el màxim en cada minut.

3. Quin o quins van ser els moments claus de la final que van decantar el partit cap als vostres interessos?

El partit va començar molt igualat, molt disputat, i amb els dos equips donant-ho tot. Però crec que la clau va ser el treball en equip. Ens vam saber adaptar molt bé, mantenir la calma en els moments complicats i vam estar molt units en defensa. Quan vam aconseguir obrir el marcador, vam agafar confiança i vam començar a dominar més el joc.

La comunicació dins la pista i el fet que tots sabéssim què havíem de fer en cada moment ens va fer molt forts. I això va ser decisiu per portar el partit cap on volíem.

4. Ens pots explicar alguna anècdota de la celebració de la Copa Catalunya?

Doncs sí, la més emotiva té a veure amb el nostre porter, el Rocco. Ha estat pràcticament tota la temporada lesionat, però va poder tornar just per jugar la Copa. I no només va tornar: va fer un partidàs. Això va emocionar molt a tothom, perquè sabem tot el que ha patit i tot el que significa per l’equip.

Durant la seva baixa, jo mateix vaig haver de posar-me de porter en algun moment… i fins i tot em vaig lesionar també! Altres companys també van haver d’assumir el rol de porter. Ens vam reinventar com vam poder, però això ens va unir encara més.

La celebració va ser una festa completa. No només pel trofeu, sinó per tot el que hi havia darrere: esforç, amistat, superació i molta emoció. És un dia que tots recordarem sempre.

El Futsal Vic-Calldetenes va guanyar la Copa Catalunya celebrada a La Garriga. Entrevistem en profunditat a la capitana de l'equip, l'Anna Carrascal.

1. Heu jugat la fase prèvia i la fase final de la Copa Catalunya fins a assolir-la. Què suposa aquest nou títol pel Futsal Vic-Calldetenes?

Aquest títol és molt especial perquè simbolitza la feina feta per un grup que, tot i tenir noves incorporacions aquesta temporada, ha sabut créixer i consolidar-se. La lliga ens ha servit per créixer com a equip, millorar tècnicament i, sobretot, fer pinya. Aquesta cohesió s’ha vist reflectida a la Copa Catalunya, on hem estat un bloc molt sòlid i ambiciós. Estem molt orgulloses perquè demostra que, quan estem unides, som capaces de fer coses molt grans.

2. A nivell individual t’has convertit en la màxima golejadora de la Copa Catalunya amb 5 gols a la fase prèvia i 4 gols a la fase final. D’aquests 9 gols amb quin et quedes?

Em quedo sense dubtar-ho amb un gol de la final, però no pel fet de marcar-lo, sinó pel com. Va ser un dos contra un amb l’Eli, que podia haver definit ella perfectament, però va decidir cedir-me la pilota perquè tingués el gol fàcil. Aquest detall diu molt del tipus d’equip que som: generoses, que juguem l’una per l’altra i que prioritzem l’èxit col·lectiu. Aquell gol el recordo no per l’acció tècnica, sinó pel gest d’equip que va significar.

3. Quin o quins van ser els moments claus de la final que van decantar el partit cap als vostres interessos.

Per mi, el moment clau va ser com vam llegir el partit des del primer minut. Sabíem què ens jugàvem i vam sortir molt concentrades, entenent molt bé el que havíem de fer en cada situació. La manera com vam defensar, pressionar i aprofitar les ocasions ens va permetre marxar al descans amb un 3-0 al marcador, i això ens va donar molta tranquil·litat i confiança per gestionar la segona part. Aquella primera meitat va ser clau, perquè vam saber colpejar en els moments justos i no vam deixar que elles entressin en el partit.

4. Ens pots explicar alguna anècdota de la celebració de la Copa Catalunya?

La veritat és que ho hem celebrat molts cops… qualsevol excusa és bona per fer equip i celebrar. Però si em quedo amb un moment, és l’arribada al vestidor, quan vam agafar en Gomu i el vam posar dins la dutxa! Va ser molt divertit i d’aquells moments que només entens quan formes part d’aquest grup. I personalment, més enllà de l’anècdota, em quedo amb el que suposa per a mi guanyar aquesta Copa com a capitana i com a vigatana. Aixecar aquest títol al costat de les meves companyes, amb el nom del club i de la ciutat, és un orgull immens.

5. Com a capitana de l’equip explica’ns el paper del cos tècnic en la consecució del títol.

El cos tècnic ha estat fonamental en tot aquest procés. Ha sabut entendre que aquest any érem un grup amb cares noves i que calia temps per encaixar, treballar detalls i créixer juntes. Ens ha donat les eines perquè poguéssim millorar a nivell tàctic i tècnic, i ens ha ajudat a créixer com a equip dins i fora la pista. Aquest títol també és seu, perquè la feina invisible del dia a dia ha estat clau per arribar on som. Gràcies Gomu!

6. Per acabar, vols afegir alguna cosa més com a capitana?

Sí, m’agradaria aprofitar per agrair personalment a tot l’equip la facilitat que posen en tot. Com a capitana no he necessitat fer res especial perquè elles, des del primer dia, han estat disposades a tot. Sempre amb actitud positiva, ganes de millorar i de fer equip. És un luxe tenir un grup així. També vull donar les gràcies a la junta del Vic per acompanyar-nos, confiar en nosaltres i estar sempre a prop, i molt especialment a la meva família, que són un pilar fonamental en tot el que faig i en tots els èxits que he anat aconseguint. Sense ells, res d’això tindria el mateix valor.

I ara… ens espera Itàlia! Marxem amb la il·lusió de representar el club i de seguir celebrant juntes tot el que estem vivint aquesta temporada.