Entrevista a l'Anna Carrascal, capitana de les campiones de la Copa Catalunya

El Futsal Vic-Calldetenes va guanyar la Copa Catalunya celebrada a La Garriga. Entrevistem en profunditat a la capitana de l'equip, l'Anna Carrascal.

1. Heu jugat la fase prèvia i la fase final de la Copa Catalunya fins a assolir-la. Què suposa aquest nou títol pel Futsal Vic-Calldetenes?

Aquest títol és molt especial perquè simbolitza la feina feta per un grup que, tot i tenir noves incorporacions aquesta temporada, ha sabut créixer i consolidar-se. La lliga ens ha servit per créixer com a equip, millorar tècnicament i, sobretot, fer pinya. Aquesta cohesió s’ha vist reflectida a la Copa Catalunya, on hem estat un bloc molt sòlid i ambiciós. Estem molt orgulloses perquè demostra que, quan estem unides, som capaces de fer coses molt grans.

2. A nivell individual t’has convertit en la màxima golejadora de la Copa Catalunya amb 5 gols a la fase prèvia i 4 gols a la fase final. D’aquests 9 gols amb quin et quedes?

Em quedo sense dubtar-ho amb un gol de la final, però no pel fet de marcar-lo, sinó pel com. Va ser un dos contra un amb l’Eli, que podia haver definit ella perfectament, però va decidir cedir-me la pilota perquè tingués el gol fàcil. Aquest detall diu molt del tipus d’equip que som: generoses, que juguem l’una per l’altra i que prioritzem l’èxit col·lectiu. Aquell gol el recordo no per l’acció tècnica, sinó pel gest d’equip que va significar.

3. Quin o quins van ser els moments claus de la final que van decantar el partit cap als vostres interessos.

Per mi, el moment clau va ser com vam llegir el partit des del primer minut. Sabíem què ens jugàvem i vam sortir molt concentrades, entenent molt bé el que havíem de fer en cada situació. La manera com vam defensar, pressionar i aprofitar les ocasions ens va permetre marxar al descans amb un 3-0 al marcador, i això ens va donar molta tranquil·litat i confiança per gestionar la segona part. Aquella primera meitat va ser clau, perquè vam saber colpejar en els moments justos i no vam deixar que elles entressin en el partit.

4. Ens pots explicar alguna anècdota de la celebració de la Copa Catalunya?

La veritat és que ho hem celebrat molts cops… qualsevol excusa és bona per fer equip i celebrar. Però si em quedo amb un moment, és l’arribada al vestidor, quan vam agafar en Gomu i el vam posar dins la dutxa! Va ser molt divertit i d’aquells moments que només entens quan formes part d’aquest grup. I personalment, més enllà de l’anècdota, em quedo amb el que suposa per a mi guanyar aquesta Copa com a capitana i com a vigatana. Aixecar aquest títol al costat de les meves companyes, amb el nom del club i de la ciutat, és un orgull immens.

5. Com a capitana de l’equip explica’ns el paper del cos tècnic en la consecució del títol.

El cos tècnic ha estat fonamental en tot aquest procés. Ha sabut entendre que aquest any érem un grup amb cares noves i que calia temps per encaixar, treballar detalls i créixer juntes. Ens ha donat les eines perquè poguéssim millorar a nivell tàctic i tècnic, i ens ha ajudat a créixer com a equip dins i fora la pista. Aquest títol també és seu, perquè la feina invisible del dia a dia ha estat clau per arribar on som. Gràcies Gomu!

6. Per acabar, vols afegir alguna cosa més com a capitana?

Sí, m’agradaria aprofitar per agrair personalment a tot l’equip la facilitat que posen en tot. Com a capitana no he necessitat fer res especial perquè elles, des del primer dia, han estat disposades a tot. Sempre amb actitud positiva, ganes de millorar i de fer equip. És un luxe tenir un grup així. També vull donar les gràcies a la junta del Vic per acompanyar-nos, confiar en nosaltres i estar sempre a prop, i molt especialment a la meva família, que són un pilar fonamental en tot el que faig i en tots els èxits que he anat aconseguint. Sense ells, res d’això tindria el mateix valor.

I ara… ens espera Itàlia! Marxem amb la il·lusió de representar el club i de seguir celebrant juntes tot el que estem vivint aquesta temporada.