El 21 i 22 de desembre passat es va celebrar a la localitat de Campdevànol la Supercopa de Catalunya. 

A la primera semifinal, el Tecla Futsal es va desfer de l'ACE Sansur per un clar 13 a 4. A la segona, el CFS Montsant es va veure superat pel CFS Olímpic Argentona per un 3 a 9.

A la final, els del Maresme van superar als hospitalencs per 8 a 1 i van guanyar merescudament el títol.

Aprofitem per a rememorar aquesta fita parlant amb el Benito Rodríguez (BR), l'entrenador, i l'Aiax Claus (AC), el capità dels campions de la Supercopa.

1. Què va suposar conquerir la Supercopa d'enguany?

BR: "La Supercopa ha suposat una incommensurable alegria i la recompensa ideal a la gran feina desenvolupada per l’equip."

AC: "No ens ho esperavem molt, portàvem una temporada de molts altibaixos, poca motivació i expectatives les justes. Però vam donar-ho tot i aconseguir la victòria ens va donar una pujada d’adrenalina per seguir confiant en nosaltres i veure que erem capaços de lluitar pel títol després de derrotar a dos grans rivals."

2. Quin moment va ser clau per a decantar la final al vostre favor?

BR: "No en tinc cap dubte que va ser la intensitat i les ganes que tenia l’equip per a emportar-se la Copa Catalunya des del primer minut."

AC: "La paciència va ser la nostra arma. Teníem pocs jugadors i el físic ja pesava. Vam jugar amb molta paciència i sabíem que els rivals havien de tenir la pilota i aprofitar les oportunitats que se’ns generessin, i així va ser. Vam plantejar molt bé el partit i el resultat ho va demostrar."

3. Recordes alguna anècdota de la celebració del títol?

BR: "L’ambient va ser fantàstic durant tota la celebració de la Supercopa, gran equips participants i compromís dels meus jugadors. En vaig sortir molt satisfet."

El 21 i 22 de desembre passat es va celebrar a la localitat de Campdevànol la Supercopa de Catalunya. 

La competició femenina va ser d'allò més competida i emocionant. A les semifinals on el Futsal Vic-Calldetenes va superar a l'EFS Ripoll per 5 a 2 i el CFS Olímpic Argentona va guanyar 2 a 0 al CFS Montsant.

A la final les maresmenques van superar a les d'Osona per 5 a 2 i van guanyar merescudament el títol.

Aprofitem per a rememorar aquesta fita parlant amb l'Iu Claus (IC), l'entrenador, i la Marta Páez (MP), la capitana i portera menys golejada de la Supercopa.

 1. Què va suposar conquerir la Supercopa d'aquesta temporada?

       IC: "Va ser una gran alegria i el colofó final a la gran temporada anterior que havíem fet."

       MP: "Per a nosaltres va ser un premi a tot el treball  i esforç durant  el primer tram de la temporada. I sobretot després de guanyar a rivals tant forts, com el Montsant i el Vic"

      2. Quin moment va ser clau per a decantar la final al vostre favor?

      IC: "En el desenvolupament tant de la semifinal com de la final ens vam poder imposar clarament fent el nostre joc i assolir el títol desitjat."

     MP: "El moment va ser quan vam aconseguir  guanyar la semifinal. Ens va donar ales per confiar  en què la podíem  guanyar. I vam sortir  a jugar la final convençudes de què sí,  sortint molt serioses  i concentrades. Cosa q va ser fundamental per conquerir  la Supercopa. Vam demostrar ser un EQUIP. Encara que sempre jugar contra un equip com el Vic no és gens fàcil ja què és un gran equip."

      3. Recordes alguna anècdota de la celebració del títol?

      IC: "No em podria quedar només amb un detall d’ella, en general tota la celebració va ser molt emotiva i especial."

     MP: "Anècdota no sabria  dir-te, sempre fa molta il·lusió, aixecar una copa, així que s'agraeixen les oportunitats què ens dona aquesta Federació 😉. I perquè era hivern sinó el mister va a la dutxa jajaja!! Però sí que penso que és un gran mèrit, sent l' equip, penso, que té la mitjana d'edat més alta. Poder guanyar la Supercopa contra equips més joves, és un  orgull per a nosaltres com a equip. I no només  això,  sinó  poder lluitar fins al final per més títols, no és gens fàcil. Però som un gran equip i ens fa ser més fortes. I juntament amb nostre mister (Iu) i la nostra delegada (Anna) parts molt importants per a nosaltres. SEMPRE ORGULLOSA DEL MEU EQUIP."

Issam El Bakkali, jugador del CFS La Garriga, es va proclamar amb els seus companys campió de la Copa Catalunya. 

Aquí teniu l'entrevista que ens ha facilitat:

1. Què suposa aquest nou títol pel CFS La Garriga?

La veritat és que aquest títol és molt especial per a nosaltres. Som un club petit, però amb molt de cor. Aquesta Copa Catalunya representa l’esforç de tot un any de feina, sacrificis, lesions, entrenaments intensos i sobretot molta il·lusió.

El més bonic és que l’afició que ens ha acompanyat en tot moment està formada majoritàriament per les nostres famílies, els amics, la gent de La Garriga… i compartir aquest èxit amb ells és un somni fet realitat. Aquest títol és seu tant com nostre.

2. Explica’ns sobre tu. Quin és el teu paper a l’equip? I quines sensacions vas tenir podent jugar la fase final com a locals?

Jo jugo de pivot, una posició que em permet generar joc des del davant, aguantar la pilota, crear espais i ajudar als companys a finalitzar les jugades. A part del que passa a la pista, també intento aportar energia i unitat dins el vestidor.

Jugar la fase final a casa va ser espectacular. Tenir la nostra gent cridant, animant, vivint cada acció… et dona una empenta extra. Ens vam sentir molt orgullosos de poder defensar els nostres colors al pavelló de casa. Sense cap dubte, això ens va ajudar a donar el màxim en cada minut.

3. Quin o quins van ser els moments claus de la final que van decantar el partit cap als vostres interessos?

El partit va començar molt igualat, molt disputat, i amb els dos equips donant-ho tot. Però crec que la clau va ser el treball en equip. Ens vam saber adaptar molt bé, mantenir la calma en els moments complicats i vam estar molt units en defensa. Quan vam aconseguir obrir el marcador, vam agafar confiança i vam començar a dominar més el joc.

La comunicació dins la pista i el fet que tots sabéssim què havíem de fer en cada moment ens va fer molt forts. I això va ser decisiu per portar el partit cap on volíem.

4. Ens pots explicar alguna anècdota de la celebració de la Copa Catalunya?

Doncs sí, la més emotiva té a veure amb el nostre porter, el Rocco. Ha estat pràcticament tota la temporada lesionat, però va poder tornar just per jugar la Copa. I no només va tornar: va fer un partidàs. Això va emocionar molt a tothom, perquè sabem tot el que ha patit i tot el que significa per l’equip.

Durant la seva baixa, jo mateix vaig haver de posar-me de porter en algun moment… i fins i tot em vaig lesionar també! Altres companys també van haver d’assumir el rol de porter. Ens vam reinventar com vam poder, però això ens va unir encara més.

La celebració va ser una festa completa. No només pel trofeu, sinó per tot el que hi havia darrere: esforç, amistat, superació i molta emoció. És un dia que tots recordarem sempre.