1. Com vas viure el procés de la Selecció des del primer entrenament fins a l'últim partit?
Al principi hi havien aquells nervis de fer-ho bé als entrenaments perquè el Mundial és la competició que tothom volíem anar i només hi havien dotze places. Cada vegada que s’anava apropant més la data els nervis anaven en augment. Però fora de ser una situació angoixant, tots ho portàvem com una situació molt normal. Hi havia molt bon grup i al final ens oblidàvem i miràvem de fer el millor possible cada entrenament i a gaudir del què treballàvem.
2. Què et va sorprendre més o què destacaries del nivell futsalístic de la resta de seleccions?
De la resta de seleccions recordo que hi havia 4 o 5 seleccions que estaven un pas per sobre de la resta, sobretot les sudamericanes. Penso especialment en Paraguai, Brasil i Colòmbia, sobretot. Tant a nivell físic o tècnic es trobaven en un punt de preparació espectacular. Quan jugaves contra ells potser no ho notaves tant per la concentració del partit. Però recordo veure la final i Paraguai i Colòmbia tenien un nivell impressionant.
3. Quin balanç fas del Mundial per la C20?
El balanç del Mundial és molt, molt positiu. És una
experiència que recomanaria a tothom que pogués. Vius una setmana, 10 dies de
competició com a professional i et tracten com a tal. Va ser una experiència
inoblidable i tant de bo poder-la repetir. Cadascun de nosaltres que vam tenir
la sort de viure-la la recordarem per sempre. Vius com un professional, vius 10
dies només centrat en el futsal i el tracte de l’staff, federatiu i
organitzatiu és immillorable.
4. Quina anècdota ens pots explicar del Mundial?
D’anècdotes moltes, però destaco quan quedàvem mig d’amagat a la concentració a una habitació tots els jugadors a veure un dels partits, o quan era hora d’anar al fisio i també ens reuníem i totes les xerrades que fèiem.
Per últim, voldria agrair a tot l’staff de la Selecció i a tota la Federació pel seu tracte exquisit. Viure el Mundial és una experiència que no podré oblidar mai. Moltes gràcies, José Luis, Hèctor, Joan i Dani.
1. Com vas viure el procés de la Selecció des del primer entrenament fins a l’últim partit?
Doncs la veritat és que fins a l’últim moment no tenia clar si acabaria anant al Mundial. Hi havia una mica d’incertesa, però al final va sortir tot bé. El nivell dels entrenaments va ser bastant bo. Els seleccionats eren de qualitat, i això va fer que es pogués treballar amb una base sòlida. A mesura que avançaven les sessions, l’equip anava creixent i es notava que tothom volia aprofitar l’oportunitat.
2. Què et va sorprendre més o què destacaries del nivell futsalístic de la resta de seleccions?
Sobretot el nivell físic i tècnic de les seleccions sud-americanes. Colòmbia, Paraguai, Uruguai o Brasil van mostrar un nivell molt alt. Són equips amb jugadors molt forts, intensos i amb una tècnica brutal. Es nota que aquest esport allà es viu d’una altra manera i que tenen molta trajectòria. Ens va servir molt per veure el nivell que hi ha fora i per aprendre.
3. Quin balanç fas del Mundial per la C20?
Jo en faig un balanç positiu. Contra Paraguay, que va ser l’equip amb qui ens vam eliminar, vam fer un molt bon partit. Vam competir de tu a tu, però vam tenir mala sort de cara a porteria i desordre també en varies accions defensives. Ens va faltar afinar una mica més tant en atac com en defensa per poder fer el salt a semifinals, però tot i així crec que vam fer un gran paper. Ens en podem sentir orgullosos.
4. Com vas viure el moment que et nomenen millor jugador del Mundial?
No m’ho esperava gens. Si m’hagués imaginat algun reconeixement, potser hauria pensat en el de millor porter, però de cap manera m’esperava ser escollit millor jugador del torneig. Va ser una sorpresa molt gran i una il·lusió immensa. També ho veig com un reconeixement al treball de tot l’equip, perquè sense els companys no hauria pogut fer-ho com ho vaig fer. És un premi col·lectiu, al final.
5. Quina anècdota ens pots explicar del Mundial?
Una de les anècdotes que recordo amb més afecte són els banys d’aigua amb gel que fèiem a la nit després de cada partit per recuperar. Tot i que físicament costava molt ficar-s’hi, aquells moments es van convertir en un dels espais més bonics de la setmana. Eren estones de xerrades, de bromes, de gent que s’hi resistia i feia comèdia per no entrar-hi, d’algú que molestava els altres a l’aigua… També aprofitàvem per fer una mica de reflexió sobre com havia anat el partit. Tot plegat creava un ambient molt de grup, molt nostre, que ens va unir molt com a equip.
Després del Mundial C20 que es va realitzar al novembre passat a Balaguer.
Parlem amb el seleccionador C20, l'Hèctor Lozano, d'aquesta cita internacional viscuda:
1. Què et va sorprendre més o què destacaries del nivell futsalístic de la resta de seleccions?
Em va sorprendre que tot i que a nivell tàctic la majoria de seleccions utilitzen majoritàriament el sistema 3-1 en atac, dues potències mundials com són la campiona Colòmbia i Brasil tenien molt ben desenvolupat també el sistema 4-0. Juntament amb Paraguai van saber combinar ambdós sistemes amb bon resultat.
3. Quin balanç fas del Mundial per la C20?
El balanç penso que a nivell general ho valoro positivament. Vam assolir una sisena posició i hem de recordar que en el grup classificatori teníem a Colòmbia, que va guanyar el Mundial i en quarts de final ens vam creuar amb el finalista, Paraguai.
Voldria destacar que a quarts de final vam estar en bona part del partit lluitant de tu a tu a la selecció paraguaiana i fins i tot els vam arribar tenir contra les cordes.
Penso que cada cop ens trobem més a prop de les seleccions més potents del món.
Per tant, el meu balanç és positiu i estic content del Mundial que vam fer.
4. Quina anècdota ens pots explicar del Mundial?
El balanç penso que a nivell general ho valoro positivament. Vam assolir una sisena posició i hem de recordar que en el grup classificatori teníem a Colòmbia, que va guanyar el Mundial i en quarts de final ens vam creuar amb el finalista, Paraguai.
Voldria destacar que a quarts de final vam estar en bona part del partit lluitant de tu a tu a la selecció paraguaiana i fins i tot els vam arribar tenir contra les cordes.
Penso que cada cop ens trobem més a prop de les seleccions més potents del món.
Per tant, el meu balanç és positiu i estic content del Mundial que vam fer.
5. Quins són els propers reptes?
Proper repte serà el Mundial Absolut i n’estic segur que els jugadors de la C20 que s’incorporin ajudaran a conformar una selecció absoluta preparada per a lluitar amb qualsevol rival.





