Entrevistem a la millor jugadora de l'AMF Europeu Champions League, que amb els seu gols i joc va ajudar a assolir la història 2a plaça pel CFS Montsant.
1. Quin balanç fas de proclamar-vos subcampiones de l'AMF Europe Champions League?
Estem molt contentes amb el resultat. El que més ens ha agradat, sens dubte, és la unió que es crea amb els altres equips, i sobretot la connexió que hem tingut amb l’equip masculí. La preparació va ser molt ràpida, tot va anar una mica a contrarellotge, però al final va sortir tot perfecte. Ens emportem una experiència brutal.
2. Com vas rebre el guardó de millor jugadora de l’Europeu?
Em va fer molta il·lusió rebre’l! El vaig voler dedicar als meus avis, que sempre m’han donat suport. Tot i així, per mi el més important és l’equip. Aquest premi no l’hauria guanyat sense elles: som amigues de tota la vida i això es nota al camp. La complicitat i el bon ambient han sigut clau.
Entrevistem a la millor portera de l'AMF Europeu Champions League, que amb les seves aturades va ajudar a assolir la històrica 2a plaça pel CFS Montsant.
1. Quin balanç fas de proclamar-vos subcampiones de l'AMF Europe Champions League?
La preparació de l'Europeu anàvem amb una mica de nervis, i per sort gairebé tot l’equip vam poder fer combinacions a la feina per tenir dies lliures.
M’ha sorprès molt positivament la implicació i organització del club amfitrió, per exemple, que el president del club, en alguna ocasió ens fes de xòfer per exemple, no m’ho esperava.
El fet d’arribar a la final i tenir possibilitats de guanyar ja és important i ens va fer molta il·lusió a tot l’equip jugar-la. Rebre els ànims de la grada per part del nostre equip masculí, les noies del Vic i també ens donaven suport l’equip francès... s’agraeix rebre suports. I ser subcampiones el primer cop que participavem en l'Europeu, crec que està bastant bé.
2. Com vas rebre el guardó com a millor portera de l'Europeu?
El guardó a la millor portera de l’Europeu, també podem dir que és el premi a assolir ser l'equip menys golejat i sense la meva defensa no soc res. Em va fer molta il·lusió rebre’l!!! Ha sigut un any de molts partits i es nota la pràctica i els entrenaments. Quans el vaig rebre... doncs vaig pensar amb totes les persones que formen part de l’equip, les que tenia al costat i les que no han pogut venir. I rebre’l a nivell personal m’anima a seguir algun any més amb aquest esport.
I vull agrair-ho a tota la Família de la Montsant, sense ells, impossible aconseguir-ho! I també al meu marit que té molta paciència i si hagués pogut, hagués vingut a viure aquesta experiència tan bonica en directe.
Entrevistem a l'Anna Carrascal, capitana del Futsal Vic, després d'assolir la 4a posició a l'AMF Europe Champions League celebrat a la ciutat italiana de Novara.
1. Com heu viscut l’experiència de defensar el vostre equip a l’AMF EUROPE CHAMPIONS LEAGUE?
Ha estat una experiència increïble, d’aquelles que costen molt d’aconseguir i que et marquen per sempre. Des del primer partit, vaig sentir una barreja d’emoció, responsabilitat i nervis. Sabia que estàvem vivint un moment únic, i volia gaudir-lo intensament, però també estar a l’altura.
Com a equip, teníem el repte d’arribar el més lluny possible. Però vam topar amb una dificultat important: vam ser l’únic equip femení que va haver de disputar dos partits molt exigents el mateix divendres. El segon, contra les campiones de la Champions. Tot i el desgast, vam plantar cara i vam aconseguir un bon resultat, tot i que no suficient per classificar-nos.
Hem preparat aquest repte amb compromís, molta il·lusió i amb l’objectiu clar de viure-ho juntes. Ens emportem records, aprenentatges i una experiència difícil d’oblidar.
2. Després de l’experiència europea viscuda només puc donar les gràcies. A totes les meves companyes, per l’esforç, la lluita i el cor que han posat a cada minut de competició.
A la ciutat de Vic… gràcies de tot cor. És un orgull immens representar una ciutat que ens ha acompanyat amb tanta força i estima. Hem sentit el vostre suport des de la distància, i us asseguro que ens ha arribat al cor. Portar el nom de Vic a Europa ha estat un privilegi i una responsabilitat que hem dut amb l’orgull de saber d’on venim. Gràcies per fer-nos sentir part d’una ciutat que ens impulsa a somiar en gran.
I, personalment, vull agrair a la meva família —al meu pare, la meva mare i el meu germà— que han viscut amb mi cada emoció, sempre al meu costat, animant-me i celebrant cada pas. Cada moment viscut dins la pista els hi dedico a ells, perquè sempre hi són, en tot. També a la meva família de Zamora, que m’ha fet arribar tot el seu escalf, i als meus amics i amigues, que m’acompanyen incondicionalment.
Experiències com aquesta costen molt d’aconseguir i no s’obliden mai. Gràcies a tothom per fer-la tan especial.
