Compartim amb vosaltres la informació elaborada des de la secretaria general i serveis jurídics de la UFEC sobre les noves restriccions pel tancament de l'esport. Aclarir també que les instal·lacions que acullen entrenaments o competició de caràcter estatal, internacional o professional no resten subjectes a les limitacions de les noves restriccions.
La informació és la següent:
Adjuntem la resolució de salut publicada avui amb les noves mesures restrictives que afecten l'esport. Com sabeu, les noves limitacions a la pràctica esportiva, vigents del dia 7 al 17 de gener, inclouen:
• El confinament territorial s'estableix en l'àmbit municipal. En l'àmbit de l'esport, es pot sortir del municipi corresponent per assistir a competició estatal, internacional o professional. Està permès la pràctica esportiva individual a l'aire lliure entre municipis limítrofs.
• La pràctica esportiva a l'aire lliure dins del municipi es limita a grups de fins sis persones (incloent el personal tècnic, en el seu cas).
• Tancament d'equipaments esportius coberts, a excepció de les piscines.
• Obertura de piscines per pràctica individual, amb aforament màxim del 30% i control d'accés. Es permet l'ús de vestidors.
• Obertura d'equipaments esportius descoberts per pràctica individual o en grups de fins a sis persones (incloent el personal tècnic, en el seu cas), amb aforament màxim del 50% i control d'accés. No es permet l'ús de vestidors a excepció dels usuaris de piscines.
• La competició d'àmbit català resta suspesa.
• Està permesa la celebració de competició estatal, internacional o professional.
Reproduïm també el comunicat emès per la UFEC en denúncia de les mesures preses pel Govern en l'esport.
Les federacions esportives denuncien que tornarem a la pràctica esportiva preolímpica
ESPORT CATALÀ
Les federacions esportives catalanes i la UFEC denuncien que aquest quart tancament de les instal·lacions significarà un cop de mort a l’esport català i els farà tornar als índexs de pràctica esportiva dels anys 80. Després de 9 mesos sense competició, el confinament, les restriccions horàries i de competicions, l’esport català i de base ha d’afrontar ara un nou tancament injust i arbitrari.
L’esport és segur, i ho ha demostrat tot el sector amb la confecció i aplicació de protocols de seguretat molt restrictius i amb una traçabilitat molt confiable. A més, l’esport no contagia sinó que l’activitat esportiva millora la salut de la ciutadania per lluitar en millors condicions contra la COVID-19.
La pràctica majoria de comunitats estan fent pràctica esportiva i competicions, cosa que representa un greuge comparatiu. També, la resta de sectors no han patit noves restriccions que anul·len completament la seva activitat, sinó que segueixen funcionant.
D’altra banda, les indemnitzacions anunciades de 15 milions d’euros per aquest nou tancament són totalment insuficient. Les pèrdues mensuals del sector són de 70 milions d’euros mensuals, per tant demanem compensacions que estiguin a l’altura del que representa l’esport català en el seu conjunt i en el teixit productiu català.
Per tot plegat, presentarem una nova demanda judicial per ser una decisió sense fonament; i preguem al govern una rectificació i assumpció de responsabilitats.
SIGNAR AQUÍ PER FER DE L’ESPORT UN SERVEI ESSENCIAL.
La Federació Catalana de Futbol Sala ha convocat un curs online d’àrbitre i d’àrbitre auxiliar.
El curs, que serà gratuït i virtual, va adreçat a tots/es aquells/es que vulguin viure el futbol sala des d'un altre punt de vista.
L’equip d'instructors arbitrals del Comitè Tècnic d’Àrbitres formarà a tots els participants per tal que estiguin capacitats ja sigui per ser àrbitre o auxiliar.
En tractar-se d’un curs online, és una bona oportunitat per evitar desplaçaments i passar a formar part del grup d’àrbitres i auxiliars de qualsevol de les quadre demarcacions (Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona).
Tothom que estigui interessat en participar al curs pot enviar un correu electrònic a l’adreça comite.arbitres@futsal.cat i rebrà tota la informació.
Dani Vives (Balaguer, 1967) ha estat reelegit com a president de la Federació Catalana de Futbol Sala després d’un procés electoral en el qual ha estat l’única candidatura que es va presentar.
Ara té pel davant el repte de donar continuïtat a la feina que va iniciar al 2016, quan va accedir al càrrec i es va trobar una federació en fallida, una situació que ha revertit i que li ha permès guanyar pes a nivell internacional. En aquesta entrevista ens parla del passat, del present i sobretot del futur de la FCFS.
Va entrar a la Federació al 2016 i va dir que estava en fallida. Quin és l’estat de la tresoreria quatre anys després?
Avui per avui, podem dir que la situació de la FCFS està estabilitzada, encara que aquest any, amb el tema de la Covid-19, haurem de fer uns ajustos a nivell estructural.
A nivell de clubs i de llicències, quines són les xifres en què us moveu?
Actualment som 67 clubs i estem entre 2.500 i 3.000 llicències.
L’esport català ha fet front comú davant les restriccions provocades per la pandèmia. La situació és tan greu com denuncieu?
Sí, la veritat és que es tracta d’una situació nova davant la qual no estàvem preparats i que provocarà la desaparició d’equips i de clubs, i a nivell federatiu ho passem força malament sense cap tipus d’ingrés.
Quins són els punts que voleu impulsar durant aquest mandat?
Tenim diferents tasques a fer: creixement en nombre de clubs i d’equips, el Comitè d’Àrbitres viurà una reestructuració profunda i ens adaptarem a allò que ens demanen els clubs, i també potenciarem les seleccions catalanes. A més, una de les coses que intentarem fer durant aquest proper mandat serà tenir una seu en propietat per a la FCFS i un pavelló exclusiu per als entrenaments de les seleccions i així poder fer tecnificacions.
Ha expressat reiteradament la voluntat d’unificar el futbol sala català. Ho veus realment possible?
La veritat és que crec que és possible a curt termini. La situació que viu el futsal català no és normal, és d’anomalia total, i així ho veuen també les institucions del nostre país. Penso que la solució més adequada seria fer un conveni entre la FCF i la FCFS per tal que els equips més ‘professionals’ estiguessin a la FCF i els més ‘amateurs’ estiguessin amb nosaltres, i així poder fer ascensos i descensos entre les dues entitats.
Teniu la sensació que se us vol fer ‘invisibles’ als mitjans de comunicació?
Sí, és una obvietat. Nosaltres representem Catalunya pel món i els mitjans de comunicació pràcticament no se’n fan mai ressò. Volem ser un estat independent, però sembla que no ens ho acabem de creure. Quan viatgem pel món hem jugat en pavellons amb 12.000 espectadors, i això és un aparador que els mitjans catalans no han sabut aprofitar per vendre el nostre país.
Insistint en el tema de la Selecció Catalana, quin són els reptes més immediats que té pel davant?
Potenciarem les seleccions catalanes fent tecnificació continuada dels nostres jugadors i tècnics, per això volem disposar d’unes instal·lacions on la FCFS tingui la exclusivitat per poder-ne fer ús i així poder fer el salt qualitatiu que necessitem per estar entre les quatre federacions més potents del món i poder aspirar a guanyar un títol mundial, perquè en l’àmbit europeu estem a un nivell alt, però ens falta donar aquest pas a nivell mundial.
En els darrers anys heu organitzat dos Mundials. Teniu previst acollir-ne algun altre durant els quatre anys vinents?
Crec que hem demostrat la capacitat organitzativa de la nostra federació i que les organitzacions europees i mundials ens valoren com un dels països on es fan els mundials més ben organitzats. És per això que, quan Catalunya s’ofereix per organitzar un Mundial, sempre hi ha molts països que ens donen suport i que voten la nostra candidatura. La meva il·lusió seria poder acollir el Mundial masculí absolut del 2023, però tal com està avui el món pel tema pandèmia és complicat.
Quin és el pes de la Federació Catalana dins la Federació Europea i l’AMF?
Com he dit abans, en aquests quatre anys anteriors hem demostrat una capacitat organitzativa i un rigor que no han passat desapercebuts entre les federacions europea (FEF) i mundial (AMF). Se’ns escolta sempre quan donem les nostres opinions, i podem dir que som dins del grup de les cinc nacions més potents de l’AMF juntament amb Argentina, Colòmbia, Paraguai i Brasil.