La Federació Catalana de Futsal (FCFS) ha formalitzat aquest matí un acord de col·laboració amb el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB), en un pas que qualifiquem d’històric per al present i el futur del futsal català.
Aquest conveni estableix un marc estable de cooperació entre ambdues institucions amb l’objectiu de reforçar l’estructura formativa del nostre esport i ampliar les oportunitats de projecció dels i les joves futsalistes.
Un pont directe entre l’esport escolar i la selecció catalana
A partir d’ara, els i les esportistes des de la categoria cadet que competeixin a les lligues del CEEB podran ser seleccionables per a la selecció catalana de futsal, integrant-se així en els itineraris oficials de tecnificació i representació esportiva de la Federació.
Aquest acord permet detectar, acompanyar i potenciar el talent emergent del futsal escolar, consolidant una connexió directa entre l’àmbit educatiu i l’esport federat.
Projecció internacional per als equips escolars
El conveni també contempla que els equips guanyadors de les competicions del CEEB puguin accedir a competicions internacionals, ampliant l’horitzó competitiu dels centres educatius i situant el futsal català escolar en l’escenari global.
Per a la FCFS, aquest punt representa un salt qualitatiu en la internacionalització del nostre model formatiu.
Un compromís compartit amb el futur del futsal català
La signatura del conveni ha estat protagonitzada per Jaume Mora, president del CEEB, i Dani Vives, president de la Federació Catalana de Futsal, en un acte institucional que simbolitza la voluntat conjunta de treballar per un model esportiu integrador, formatiu i amb recorregut competitiu.
Des de la Federació Catalana de Futsal considerem aquest acord com un punt d’inflexió: reforça la base del nostre esport, dignifica el futsal escolar i crea una estructura més sòlida per al creixement dels i les nostres esportistes.
Un acord històric que obre una nova etapa per al futsal català.
.
El pavelló Mercè Guix de Campdevànol ha viscut aquest diumenge una final intensa, vibrant i carregada d’emocions. Però el desenllaç ha estat clar: el Montsant Sala 5 s’ha proclamat campió de la Lliga Nacional Femenina després d’imposar-se per 1 a 6 a l’AEFS Campdevànol.
Una primera part d’efectivitat visitant (0-2)
L’inici ha estat marcat pel respecte entre dos equips conscients del que hi havia en joc. L’AEFS Campdevànol, campió de la Fase Regular, ha intentat portar la iniciativa davant una afició entregada.
Però el Montsant Sala 5 ha demostrat una efectivitat letal. En una acció ben treballada, el conjunt barceloní ha colpejat amb precisió per situar el 0-1 i el 0-2 abans del descans ha vingut al transformar un penal per unes clares mans. Les visitants han sabut defensar amb ordre i sortir ràpidament al contraatac, castigant qualsevol desajust local.
Reacció local… i resposta definitiva (1-6)
Només començar la segona meitat, el pavelló ha esclatat d’esperança. L’AEFS Campdevànol ha retallat distàncies amb l’1-2, encenent la final i fent creure en la remuntada. Durant uns minuts, l’energia ha canviat de costat i el partit s’ha obert.
Però quan semblava que el duel podia trencar-se en qualsevol direcció, el Montsant Sala 5 ha tornat a mostrar la seva millor versió. Amb intensitat, encert i una gran lectura del joc, les barcelonines han ampliat l’avantatge fins al definitiu 1-6, sentenciant la final amb autoritat.
Campiones amb majúscules
El Montsant Sala 5 culmina així una Fase Final brillant, confirmant el seu gran moment de forma i aixecant el títol amb una actuació contundent en l’escenari més exigent.
L’AEFS Campdevànol, per la seva banda, tanca una Lliga Nacional extraordinària, amb el mèrit d’haver dominat la Fase Regular i d’haver portat l’orgull del Ripollès fins a una final que quedarà per al record.
Campdevànol ha vibrat amb el millor futsal femení català. I avui, el trofeu viatja cap a Barcelona.
Fotos: Xavier Galiana
Entrevistem a la Vanessa Quesada, una de les ales millor valorades de la Lliga Nacional Femenina i jugadora del Montsant Sala 5, just abans de la Final que aquest diumenge jugarà davant de l'AEFS Campdevànol.
• Com esteu vivint els dies previs a la gran final?
Amb moltes ganes i il•lusió. Considerem que estem fent un gran final de temporada, i així es va poder demostrar a la fase prèvia a la final. L’equip ara mateix està molt motivat i pulint els últims detalls per competir al màxim i poder emportar-nos el títol.
• Què significa per a tu disputar aquesta final?
És un orgull poder gaudir d’una altra final. Sempre és maco i il•lusionant poder estar en una final en qualsevol competició i tenir l’oportunitat d’emportar-nos una copa més cap a casa, ja que és la recompensa de l’esforç i sacrifici de tota la temporada. S’ha de valorar i agraïr aquests moments que sempre es viuen de forma única.
• Com valores la temporada de l’equip fins ara?
Com una muntanya rusa. Hem tingut varies baixes durant la temporada i partits els quals hem hagut d’anar amb jugadores justes. Però tot i així, hem estat molt unides i recolzant-nos les unes a les altres per tirar endavant. Som com una família i hem treballat molt dur per ser un equip competent i ser capaces de vèncer a qualsevol equip si fem les coses bé.
• Tens algun ritual abans de jugar?
En tinc molts! Però els que més destacaria ja dins de la pista és entrar-hi amb un salt amb els dos peus i, en el moment de la salutació, ajupir-me, tocar la pista i fregar les mans entre si (al futbol 11 ho feia amb el cautxú de la gespa).
• Què admireu del vostre rival?
És un equip jove amb jugadores de molt gran nivell. Són molt bones tècnicament i tenen un gran físic, fet que fa que el partit sigui sempre molt competitiu, lluitador i emocionant. Considero que sempre s’ha de tenir admiració i respecte cap a un equip rival i elles, sobretot, són un equip molt complert.
• Si haguessis de definir aquesta final amb una paraula, quina seria?
Clau.
Ja que, després de tot l’esforç i sacrifici de tota la temporada, diumenge arriba el moment clau per la nostra recompensa.
• Què seria el primer que faries si aixequeu el trofeu?
Lo primer de tot, donar la mà a les rivals ja que es mereixen tot el respecte. Seguidament, felicitar a tot el meu equip. I per finalitzar, celebrar-ho amb les meves companyes, místers, club i família.
• A qui dedicaries el títol si el guanyeu?
Totes les victòries de la meva vida li dedico a la meva família, que són els que sempre estan tant en els bons com en els mals moments. Però, també, a totes les meves companyes, que són les que em donen vida en aquest esport, als entrenadors per aguantar-nos i estimar-nos tant, i al club per donar-nos suport.