Federació Catalana de Futbol Sala
C/Guipuscoa 23-25 5e pis 08018 Barcelona
Tel. 93 244 44 03
Fax 93 247 34 83

DANI VIVES: “ENS SENTIM COM A PRIVILEGIATS PEL FET DE REPRESENTAR CATALUNYA”

12-11-2018 | | |

Dani Vives Viola, nascut a Balaguer fa 51 anys, és president de la Federació Catalana de Futbol Sala des de l’abril del 2016. Vinculat de sempre a aquest esport, sense cap mena de dubte el repte de la FCFS està sent, per diferents motius, el més complicat que ha hagut d’afrontar en un esport en què va ser jugador i entrenador abans de ser directiu. Ara, però, aparca aquestes vicissituds per gaudir del Mundial sub 20, on competiran com a Catalunya, un fet que considera tot un privilegi.

Vives va començar en el futbol sala l’any 1984. Va fundar del CFS Balaguer, club del que va ser jugador, entrenador i president. Com a jugador, va arribar fins a 1a Nacional A amb el FS Tàrrega, però un cop acabada aquesta etapa en actiu, va ser delegat del Comitè de Futbol Sala de Lleida de la FCF en l'època de Jordi Roche, i membre també de la junta de la FCF i més tard vicepresident de la Catalana amb Jordi Casals i posteriorment amb Andreu Subies. Al juliol del 2013, però, va tancar aquesta etapa en dimitir per profundes discrepàncies amb la gestió interna d'alguns directius de la FCF. Al 2014 es va incorporar a la FCFS i durant dos anys va ser el delegat a Lleida, fins que al 2016, després d’una moció de censura, va ser escollit president.

Vives recorda que van trobar la FCFS pràcticament a la bancarrota. “Al banc hi havia 600 euros i teníem un deute de 100.000 euros, a part de les reclamacions d’impagaments de l'anterior junta. A més, no s’havia sol·licitat a la Generalitat la subvenció del 2016, i per tant els ingressos eren nuls a un any vista”. El president recorda que, per acabar-ho d’adobar, els havien concedit l’organització del Mundial femení pel novembre 2017, de manera que la situació era “angoixant i estressant”. Malgrat això, i “gràcies a l’esforç de la junta directiva i dels companys col·laboradors, li hem donat el tomb a la crítica situació i crec que pel 2019 haurem estabilitzat la FCFS. Hem gastat tres anys del nostre mandat en equilibrar-ho tot”, precisa.

Deixant l’economia al marge, la FCFS també ha de fer front a algunes contradiccions. Per exemple, tenen el reconeixement oficial com a federació, però són els grans oblidats. “És molt difícil d'explicar. D’una banda, tenim el que moltes federacions voldrien, que és el reconeixement internacional. Però de l’altra, tan a nivell institucional com de mitjans de comunicació, ens tenen oblidats, fins i tot en esdeveniments com un Mundial, i són situacions que francament no entenc i em superen”.

Per tot plegat, Dani Vives considera que “el futur de la FCFS passa perquè d'una vegada per totes el futbol sala català s'unifiqui i, juntament amb la FCF, es busquin les complicitats adequades perquè la gent entengui que el futbol sala l’ha de gestionar una federació de futbol sala, en aquest cas la FCFS, i que cal buscar on ens podem entendre i col·laborar junts pel bé del país i d’aquest esport, amb el vistiplau del Govern de la Generalitat i dels clubs”.

Mentre no arriba aquesta entesa, la FCFS continuarà endavant amb la seva activitat, amb competicions de Lliga i Copa, la Lliga de Campions d’Europa, els Europeus de seleccions, tant masculí com femení absolut, també sub 20, i els Mundials. Uns Mundials que passen, en un futur proper, pels de les categories sub 20 i sub 17, i “aquest proper any 2019, al mes de novembre, organitzarem per primer cop a Catalunya el Mundial C13”.

El compromís més immediat és, però, el Mundial sub 20 de Colòmbia, on tornaran a representar Catalunya i buscaran la classificació per als quarts de final malgrat tenir “un grup molt complicat”. Però, pel damunt dels resultats, Dani Vives destaca el fet de jugar com a Catalunya: “No és complicat jugar com a Catalunya fora de casa nostra; és molt més complicat explicar-ho dintre de Catalunya, i això personalment em costa molt de comprendre, sobretot perquè mediàticament no s'aprofita aquesta condició de la que gaudeixen les 21 seleccions reconegudes”.

Dani Vives considera que aquesta condició és quelcom que els ha de fer sentir orgullosos: “Francament, ens sentim uns privilegiats. No hi ha cosa que omple més que sentir ‘El Cant dels Segadors’ lluny de Catalunya amb tot el pavelló dempeus en llocs tan llunyans com ara Colòmbia, Argentina o Paraguai, amb un respecte per part de tothom que et posa la pell de gallina. És llavors quan veiem la importància de ser país i et dol que no ho sapiguem aprofitar des de Catalunya”, diu. 

Notícies relacionades