El diari Gol entrevista avui a la seva contraportada a Laia Vidal, capitana de la Selecció Catalana de Futsal.

A què sap aquest tercer lloc a l’Europeu de Seleccions
Nacionals?

Bé, ho hem donat tot, però estem una mica decebudes perquè la sort i els resultats no han acompanyat massa en els moments decisius. Tot i així,també s’ha de dir que hem fet un grup molt maco, que érem molt joves i que feia molt poc temps que estem entrenant juntes.

O sigui que, tot i el títol Mundial del 2008 a Reus, han hagut de començar de zero...

Sí, sí, d’aquell equip només en quedo jo. La resta de jugadores
són noves i mai havien estat amb aquesta selecció. Moltes ens coneíxiem, però d’altres no, i només vam estar un cap de setmana entrenant al CAR. Però va estar bé. Totes hem sentit molt els colors, ens vam deixar la pell a la pista i crec que
hem ofert una bona imatge.

Llàstima aquell 2 a 0 contra les russes...

Sí, van aprofitar molt bé les jugades d’estratègia... i també es van trobar amb gols que mai tornaran a fer en la seva vida.

I després, Galícia: la repetició de la final del Mundial a Reus 2008. Molts records al cap?

Bé, elles anaven amb molt ànim de revenja. Nosaltres també teníem moltes ganes, però crec que la diferència va ser que elles mantenen el mateix bloc des de fa uns quants anys. Aleshores, tenen molta més experiència i juguen molt més com a equip.

Això vol dir que vostès han sortit perdent en el debut en la lluita federativa entre el futbol i el futsal?

La veritat és que sí. Jo he anat diverses vegades amb aquesta selecció, però cada cop és diferent. Són temes extraesportius i les que hem vingut aquí, ho hem fet amb molta il·lusió. Ara, l’única cosa que esperem és que, ja que hem fet aquest bloc, el
puguem mantenir.

Però vostè s’ha hagut de donar de baixa al seu club per anar amb la Selecció.

Jo era al Nàstic de la Superlliga de futbol onze, volia provar una nova experiència, però no em va anar molt bé. Em vaig lesionar i aleshores em van oferir aquesta opció i vaig demanar la baixa per evitar problemes de sancions.

De quina sanció em parla?

Doncs, que em podia haver ficat en problemes amb la Federació Catalana de Futbol (FCF) o amb l’Espanyola (RFEF). No volia córrer cap risc i no em penedeixo de res.

Però ara no té equip.És el preu que ha hagut de pagar?

Ara mateix tinc ofertes dels clubs catalans de Divisió ’Honor... però estic estudiant fora, tinc massa feina i crec que em prendré un mes de descans i, de cara a l’any que ve, ja decidiré.

Això també és un sacrifici.
Al futbol sala, l’economia no brilla. Els desplaçaments són molt
feixucs. La majoria s’han de fer en bus i això, per a les jugadores,és molt dur, perquè perds gairebé tot el cap de setmana per jugar un partit i, a més, arribes molt
cansada.

Malgrat això, aquest és el seu desig ara mateix.
Sí, sí... però els clubs catalans ja ho saben, tot i que ara, per tema d’estudis és una mica difícil.