Esport Català.- La Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS), una de les federacions catalanes reconegudes a l’àmbit internacional, va encetar des de fa una mica més de mig any una nova era.

L’actual president de l’organisme, Jordi Eduardo, i el seu equip són una part d’aquest nou capítol que s’obre. El primer de tot és rellançar i prestigiar la federació, així ho vol Eduardo, que no s’amaga de la polèmica en la qual es va veure embolicat, quan era a la Secretaria General de l’Esport. Ni les adversitats econòmiques de l’ens federatiu frenen la seva il·lusió i empenta.

Aquestes són les respostes que ha donat a les nostres preguntes:

Esport Català: Tot just, una mica més de mig any de la seva arribada a la presidència. Quina valoració en fa?

Jordi Eduardo: Estem ressorgint una federació a un punt d’inflexió mínim. Partíem amb, més aviat, una mala gestió i ens toca treballar. Per això, el primer objectiu és guanyar prestigi.

Esport Català: Aquesta situació ajorna o afecta d’alguna manera els objectius marcats?

Jordi Eduardo: El primer és aconseguir una gestió eficaç i eficient de la federació. Fruit d’aquesta manera d’actuar vindrà el que comentava, la dignificació, que sigui vista com una més i formi part de tota l’estructura federativa que existeix al país. Després d’haver-ho aconseguit arribaria la globalització del futbol sala català dins d’aquesta federació. Una vegada hagi aconseguit prestigi, hagi demostrat que pot competir internacionalment i que, a més, està fent bona feina a Catalunya, esperem ser el referent del futbol sala independent català.

Esport Català: Hi ha algun termini estipulat?

Jordi Eduardo: L’any que ve hem de doblar el nombre de clubs actuals i en dos o tres anys ja tenir-ne una majoria. Per exemple, aquesta temporada arrencarà una lliga del Montsià.

Esport Català: Què se’n farà de la que havia estat la seu central de la FCFS a Girona?

Jordi Eduardo: Segueix com a delegació i el que deia abans de dotar d’eficiència a la gestió és aprofitar les tecnologies. Un dels objectius, de cara a la pròxima temporada, és poder fer les fitxes per Internet i tampoc té molt sentit que tinguem un local de lloguer. És una federació que l’he heretat amb molts deutes, que està amb números vermells més elevats del pressupost d’un any. Si fóssim una empresa estaríem en fallida tècnica i, per tant, hem fet una política de reestructuració i contenció de despesa.

Esport Català: Ha demanat algun tipus de consell a l’anterior president, Josep Maria Zamora?

Jordi Eduardo: L’anterior president està amb les estructures federatives internacionals, en tant en quant havia estat president ho havia fet sota les normatives europees i mundials. Però sí que és veritat que ell, precisament estava en aquestes estructures, perquè havia enfocat molt el tema cap a una carrera internacional, de la internacionalització de les seleccions catalanes. Per això, crec, que amb la gestió de federació no li haig de demanar cap consell.

Esport Català: Una de les lluites que va tenir l’expresident Zamora va ser amb la Federació Catalana de Futbol de Jordi Roche. Com està la relació ara amb Jordi Casals?

Jordi Eduardo: Ja m’he entrevistat amb ell i ha mostrat la seva predisposició a que arribem a acords. Espero que això es materialitzi, perquè en un procés negociador la part forta i que s’ofereix sempre ha de posar les condicions, perquè jo poc li puc oferir. La veritat és que Jordi Casals desconeix la realitat del futbol sala català de la seva pròpia federació, això dit per ell. I, per tant, fa difícil arribar a enteses, perquè si tinguéssim un marc negociador, segurament, podríem avançar més o menys, però lo important és començar-lo. De moment, hi ha bona disposició, però res en ferm.

Esport Català: El tema de les seleccions catalanes, per la dedicació de l’anterior mandat, ja rutlla per si sol, per dinàmica?

Jordi Eduardo: És un tema que demana de molta empenta i ajuda. A més, el fet que aquesta federació hagi estat desprestigiada ens fa treballar el doble, amb una intensitat més acurada. Aquesta campanya tenim tres competicions internacionals molt rellevants: el sub21 masculí i els europeus femenins i masculins de l’absoluta, que són classificatoris per al Mundial. Què vull dir amb això? Hem de treballar amb una responsabilitat afegida, perquè representem aquest país i en tant en quant tinguem pocs clubs i poca qualitat futbolística, això va en detriment de la nostra representativitat com a país. Ens dóna un plus, hem de treballar molt fort per fer la millor selecció i preparar-la el millor possible per vèncer. El que vull com a president d’aquesta federació i com tothom en el món de l’esport és guanyar. És molt ambiciós.

Esport Català: Aquesta representativitat que comenta s’enceta ara aquest mes amb els sub21 i les noies al desembre.

Jordi Eduardo: En el cas dels sub21 un malaurat accident de tres jugadors, segurament, els deixarà sense competir. Són tres pilars fonamentals i titulars amb els seus equips a Divisió d’Honor. Hem d’acabar fent un bloc, on poden anar 14 jugadors amb 18 de disponibilitat, per tant, no ens aporta tota la qualitat que voldríem. És encoratjador i s’intentarà fer un bon paper. Malgrat tot, estem contents perquè ho han pogut explicar.

Esport Català: Què s’explica algú que vol practicar futbol sala davant de l’oferta que hi ha a casa nostra?

Jordi Eduardo: A Europa la FIFA va agafar el futbol sala des del principi i ha fet que la realitat europea d’aquest esport sigui molt diferent a la sud-americana. Això ha fet que la FIFA domini més que no pas l’associació independent, l’AMF, encara que en altres àmbits no. S’ha de veure, com passa en altres esports, l’evolució de futur. És com ara el tennis i el tennis taula, que no són el mateix. I en el cas de la segona disciplina va néixer per entrenar a tennis descobert i després s’ha anat perfeccionant i no té res a veure l’un amb l’altre. El futbol i el futbol sala té bastants menys vincles del que la gent, habitualment, entén. Això sí que ho estem treballant. Hi ha professors d’INEF que l’estan desenvolupant i troben que té coincidències amb l’hoquei patins, l’handbol o esports en pista que no pas el futbol.

Esport Català: A títol personal, Jordi Eduardo està preparat per rebre crítiques després de la polèmica sortida de la Secretaria General de l’Esport.

Jordi Eduardo: Estic preparat, segur, perquè sinó no hagués assumit el repte. Algun dia m’agradaria que aquestes crítiques me les poguessin argumentar, l’únic que vaig fer va ser defensar, des de la meva posició de Govern, un acord que s’havia pres: no hi havia competició quan jugava la selecció catalana femenina. Això és va trencar unilateralment i, aleshores, es van crear malentesos, problemes i conflictes entre els esportistes. Imagina’t cinc noies convocades, que ja han jugat el primer partit del Mundial amb el combinat català i han de fer la segona jornada i, de cop i volta, les crida el seu club. Això és molt exclusiu i estressant per als esportistes. El que va passar a Reus no hagués succeït si el Mundial s’hagués organitzat a Rússia o Colòmbia, perquè per molt que volgués un club era impossible que les jugadores tornessin. Ho atribueixo a que van ser més les circumstàncies.

Jordi Eduardo va començar a vincular-se amb l'esport amb la pràctica de l’handbol, activitat que va practicar federat i essent un dels seus entrenadors Valero Ribera. Desprès de l’handbol va optar per endinsar-se en el món de la muntanya, practicant diverses disciplines com l’escalada en roca i gel i el muntanyisme, actualment segueix federat com a soci del Centre Excursionista de Catalunya.

Com a gestor esportiu la seva activitat es remunta a l'any 2003 quan desenvolupa la tasca de conseller d'Esports del Districte d'Horta-Guinardó, posteriorment s'incorpora a la Generalitat com a Coordinador Territorial i Institucional de la Secretaria General de l'Esport (2004-2006), on va ser responsable del desenvolupament del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) així com de la seva posterior implementació en el territori, arribant a posar en funcionbament 168 equipaments esportius nous a Catalunya. En una posterior etapa com a responsable de Desplegament Territorial (2007-2008), va ser l'encarregat, en una primera fase, de desenvolupar el Pla d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES).

Actualment desenvolupa tasques com a director de Projectes dins la nova planificació que s’està duent a terme al CAR de Sant Cugat.