Emilio López, entrenador de CFS La Garriga: Sabíem que si marcavem un gol podríem remontar.

Molt li va costar a l'actual campió de lliga la Garriga, poder remontar el 0-2 en contra que tenia l'equip a falta de 7 minuts per acabar el partit. Però la il·lusió i les ganes de renovar el títol van fer possible el miracle. El tècnic del campió de lliga, Emili López ens explicava:

"Quan quedava poc per acabar sabia que ens hi jugavem el treball de tota la temporada i els meus jugadors sobre la pista van apretar les dents i van dir, anem a per ells. Tots teniem la obsessió i sabiem que si marcavem el primer gol, encara tindriem possibilitats, però la veritat es que ens trobavem davant d'un porter com Edu Prat que ho parava tot."

Al preguntar-li a Emili López com es que la Garriga un equip que normalment va davant del marcador, ens contestava que: "el meu equip la primera part no va estar a la pista, i ens varem trobar la segona part que l'Espardenya Masquefa defensava molt bé. Però quan va arribar el primer gol del Fernández ho vaig veure clar."

L'Emili està satisfet d'aquesta plantilla perque té els pocs veterans de la temporada anterior, però que la resta són practicament nous i que s'han adaptat molt rapidament. La victoria de l'equip diu el tècnic que "li dedica a tots els seguidors, a la directiva que sempre ha estat amb nosaltres, i sobretot a aquests nois que sempre ho donen tot a la pista."

Iván Fraile, entrenador de Espardenya Masquefa: Els meus jugadors van estar a un nivell alt

El partit va ser, tal com es podia preveure, molt igualat, fins a l´últim segon, amb dos estils de futbol-sala molt diferenciat, La Garriga sempre va intentar portar el partit a un joc lent, amb molta participació del porter en la possessió, nosaltres com sempre fem, vem intentar sempre fer un joc més de toc i ràpid, què ens pogués permetre veure un partit més obert.

Crec que nosaltres vam estar molt bé en l´aspecte ofensiu fins al minut 30 de partit, ja què sobre tot en la primera part vam crear moltes ocassions, a un equip tan incomòde i un sistema defensiu tan treballat com és La Garriga, pero no vam tenir l´encert d´anotar aquestes ocasions.

En quant a l´aspecte defensiu, vem aguantar molt bé fins al minut 33, tot i què hem de reconèixer què vem regalar massa camp a la Garriga, cosa que els va permetre atacar més a prop de la nostra porteria i també, fer més còmode la seva pressió per remuntar el resultat de 2 a 0.

En això va ser molt important les semifinals, on La Garriga va tenir molt menys desgast que nosaltres, ja què ens vem enfrontar a un gran equip com el Ripio, què a més jugava com a local, havent de remuntar un 2 a 0, i això ho vem pagar molt cara n els últims 10 minuts de la final.

També haig de reconeixer, que jo com entrenador, vaig ser el primer responsable d´arribar tant justos, no vaig saber fer els canvis en el moment just, per fer servir jugadors que estaven molt frescos i haguessin pogut aportar moltes coses, però què jo no els vaig donar l´oportunitat.

Tots els jugadors van estar a un nivell molt alt, els vull agraïr l´esforç, i felicitar-los, perquè en la vida s´ha de saber guanyar i perdre, i això et dóna grandeza, no sempre passa, i els meus jugadors van estar a l´alçada de les circumstàncies.