Històric. Aquesta selecció ha passat a la història del nostre futbol sala.

Primera vegada que s'arriba als quarts de final d’ un Mundial tant competitiu com aquest. No tan sols van guanyar a Uruguay- una de les favorites- sinó que van donar un correctiu de joc, d’ intuició, de força, que van fer ovacionar per tot el públic del pavelló.

Plors, abraçades, sentiment tot junts al final de un partit épic. Això passarà a la història i és el moment de que aixó sigui un exemple per aquells que no confiaven en aquest grup humà, tant maco i tant responsable.

Els jugadors van superar el gol al minut 2 d’ Eguren, i poc a poc el seu joc va predominar. El sempre oportú Mía Vila, donaba la tranquilitat necesaria a l’ equip amb una jugada de oportunista.

Després del descans i amb el gol de Marotta, els nostres es varen enrabiar i Josep Fuster, el noi de Masquefa, una vegada més marcava dos gols seguits que feien trencar el cap als uruguaians. Tan sols tres minuts més tard , Marc Paredes- a l’ autocar ja presagiaba que sería el seu gran día- feia dos gols d´ oportunisme.

Hem estat a punt de tocar el cel. Sens dubte, el millor partit del torneig.

Catalunya ha caigut lluitant i demostrant que el jugadors de Juan Antonio són un gran equip, una gran pinya i que no tenen res a demostrar en un mundial de tanta qualitat com aquest que s’ está celebrant a Colòmbia, davant d’ el quart millor equip del món.

Minut 6 de partit, gran jugada de tot l'equip. Siñol dispara pilota al pal, remata Mía Vila i també pal. Els peruans desmoronats i Catalunya  presionant moltíssim, no era Perú el gran equip que tots temíen.

Fatídic minut 15, una pilota perduda, xut d’ Anaya, petit error de la defensa i primer gol, dos minuts més tard arriva el segon de Soto.

Pressió total de Catalunya al segon temps. Gabri Fargas, al minut 29, dispara i un altre pal. Desesperació de tota la banqueta catalana, dos minuts més tard gol de Soto, O-3  i marcador favorable als peruans.

Satisfacció, llàgrimes i moltíssima alegría de la expedició catalana en aquest X Mundial de Colombía per aquesta importantíssima victoria en un grup dificil.

Els jugadors, mentalizats desde el primer moment, no es van rendir davant d’ una sel.lecció com Canadà i l'impresionant ambient de la jornada inaugural.

A la primera part, un gol fred dels canadencs, es va remontar ràpidament. Una vegada més, Charly va sortir a fer la seva tasca de pívot, i encara que Canadà va conseguir el segon, Mía Vila només un minut més tard marcaba un gol impresionant, molt ovacionat per al públic.

Després de la represa, més tranquils els jugadors de Joan Antonio es van adelantar amb un altre gol de Fuster i el ja clàssic de Davdi Gallego, que donavenn el suport i la confiança a Catalunya.